dimecres
L'ENGENDRAMENT DE JAUME I

Una nit Jaume I volia concertar una cita amb una donzella i li va encarregar al seu ajudant que li o diguera a una donzella en concret per a ser més discret, aleshores com amb la seua dona encara no havia tingut relacions entre tots van decidir preparar-li una trampa per a deixar-la embarassada. Aleshores l'ajudant de Jaume I ho va preparar tot i li va dir a Jaume I que ja li ho havia dit però com que era molt tímida tindria la cara tapada i no li la podria veure. Per la nit l'ajudant de Jaume I el va acompanyar per tots els passadissos fins a la habitació on havien que dat, van estar tota la nit junts, mentrestant fora de l'habitació estaven tots resant tota la nit per a que la dona de Jaume I es quedara embarassada i estaven a la porta de l'habitació de t'estics que havien estat junts. Finalment la dona es va quedar embarassada i així acaba l'historia.
EL LLIBRE DE LES BESTIES

El Llibre de les bèsties forma la segona part del Fèlix o Llibre de meravelles. El protagonista és com el centre d’una obra on es reflecteix com en un mirall, el món moral i material que l’envolta.
D’aquest llibre sabem que fou escrit en estranya terra i en tristícia i llanguiment.
El Llibre de les bèsties és una sàtira de les ambicions humanes.
Ramon Llull intercala un episodi novel·lesc en el qual les bèsties actuen segons la psicologia que a cada una d’elles és atribuïda en el fabulari, i així el món dels animals, simbolitzat en la cort reial del Lleó, esdevé una caricatura del món dels homes.
Ramon Llull ja tenia compost el Llibre de les bèsties abans d’escriure el Llibre de meravelles.
El capítol cinquè d’aquesta obra tracta de la missatgeria al rei dels homes, es una critica dura i sostinguda contra els vicis de la seva societat.
És en funció d’aquest capítol que cal interpretar la primera intenció amb la qual Ramon Llull escrigué el Llibre de les bèsties. Llull sempre escriu amb una finalitat adoctrinadora. En aquest llibre tingués presents dues de les obres de més divulgació en les lletres medievals, en les quals també els animals són els protagonistes: el Roman de Renard i El Calila i Dimna. En el Llibre de les bèsties són de dues classes: francès i orientals. El nom de Na Renard fa pensar tot seguit en el Roman. Una de les característiques del Roman francès és l’atribució de noms de persones a animals.
Aquest llibre no és una sàtira antifeudal sinó de la mala política del rei. El llibre podria servir per a instruir als reis i aquesta idea es repeteix durant el llibre.
Ramon Llull agafa molts exemples extrets de Calila, però també hi ha d’altres que són de pròpia producció.
Tots els animals de major poder que Na Renard són successivament víctimes de la seva mala fe i es mostra les arts de la guineu que vol quedar-se sol per tenir una influència sobre el rei.
AUTOR : Ramon Llull
UN DISSABTE AL POBLE

El dissabte de vesprada a l'hora de dinar vaig pujar al meu poble, vaig anar a veure si em podien tallar el monyo però la perruqueria estava atupe de gent, aleshores el perruquer em va dir que tornara mes tard. Després allà cap a les 3,30 vaig anar al camp de futbol del meu poble perquè jugava l'equip juvenil de futbol que juguen uns quants amics meus del poble, a pesar de que avia plogut el camp estava de meravella per a jugar i els dos equips estaven d'acord en jugar però com estava plovisca'n l'arbitr es veu que no es volia refredar i va decidir suspendre el partit, tot i això l'equip dels Ibarsos club de futbol va començar a calfar per tal de convèncer l'arbitr però tots els esforços van ser inútils i se'n van anar tots cava casa. Després vam anar al bar i vam jugar al futbol in i després de sopar vam anar a Culla de festa.
